Dia: 20 de juny de 2024
Hora: 10.00 – 11.30
Presencial: Seu de la Cambra de Comerç de Barcelona, Av. Diagonal 452, Barcelona
Telemàtic: Plataforma Zoom.
Optimitzar la capacitat dels mitjans de transport és un aspecte essencial del transport de mercaderies, i en particular, del terrestre. El transportista intenta sempre maximitzar el pes taxable (combinant mercaderia densa i lleugera) i minimitzar els recorreguts en buit i els temps d’espera.
En aquesta jornada s’ha presentat l’estudi “Optimització del Factor de Càrrega dels Vehicles”, impulsat pel Departament d’Empresa i Treball.
En aquest estudi, basat en el transport terrestre (inclosos carretera i intermodal), s’analitzen els desafiaments existents en el terreny de la gestió dels retorns en buit, destacant la imprescindible cooperació entre actors de la cadena de transport (transportistes, transitaris i carregadors), que, a la pràctica, és molt complicada; també s’identifiquen perspectives positives gràcies al potencial ofert per la digitalització, la qual comporta també els seus propis desafiaments…
En la primera part de la jornada, un dels co-autors de l’estudi, el Sr. Alberto Estrada, Director d’Estrada Port Consulting, ha presentat l’objectiu i conclusions principals de l’estudi, basat en tant un aprofundit anàlisi de dades i fonts com en tot un seguit d’entrevistes a transportistes i operadors logístics i ferroviaris, carregadors i gestors de plataformes digitals.
Seguidament, l’altre co-autor de l’estudi, el consultor independent Sr. Xavier Lluch, ha moderat una taula rodona en la qual han participat el Dr. Miguel de Sanjuan (Director de la divisió VIIA+) i José Luis Cuadros (Director de Vendes de l’empresa Ontruck AI Technologies).
Tant l’explicació de l’estudi com el debat posterior, han tractat la limitada disponibilitat de dades estadístiques de cara a l’anàlisi dels retorns en buit; i els desafiaments actuals de la seva gestió (increment de costos, restriccions d’emissions, dèficit de conductors…), juntament amb els avenços que la faciliten (estandardització dels medis i unitats de transport, digitalització, zones logístiques…).
S’ha posat també sobre la taula la problemàtica específica lligada al transport intermodal ferroviari, que a nivell d’optimització de la càrrega s’ha d’enfrontar a desafiaments específics: manca d’estandarització, tota una varietat d’agents en un context de mercat i regulació/normativa que de moment no facilita la seva integració plena; i, finalment, el poc èxit que han tingut les iniciatives en el terreny de les borses de càrrega involucrant al ferrocarril.
Finalment, s’ha apuntat a propostes i recomanacions per la minimització dels retorns en buit, centrades en les possibilitats que ofereix la digitalització i el nou entorn reglamentari de la UE (reglament eFTI en particular), però amb els inconvenients lligats a la manca de maduresa en el terreny digital (manca de formació especialment), les tensions entre els interessos de diferents operadors del mercat i la manca de lideratge de les administracions públiques.
Els dos casos d’anàlisi de l’estudi (un de curta distància Port de Barcelona-Vallès Oriental; i un de llarga distància Catalunya-Alemanya) han permès assenyalar el potencial d’optimització lligat a les distàncies llargues i els volums de mercat alts; i, sobretot, el potencial de creixement existent per als serveis intermodals (ferroviaris) en aquest terreny.
Però, per tal d’aprofitar aquests potencials, hi ha molts deures a fer en el terreny de la disponibilitat i qualitat de les dades; l’estandarització de les unitats de càrrega, documentació i procediments; el desenvolupament de “infraestructures” digitals; i també la millora de les infraestructures físiques (depots, terminals, ZALs).